La regulació al Parlament de Catalunya

parlament

 

 

 

 

 

 

 

 

Avui, 6 de Novembre de 2014, el Parlament de Catalunya, a través de la Comissió de Salut, proposa una resolució per la qual insta el Govern de la Generalitat a: aprovar els criteris exigibles per autoritzar l’activitat de les associacions cannàbiques pels ajuntaments; impulsar la informació en la reducció i riscos vinculats al consum i la formació del personal encarregat de la dispensació; crear un registre específic d’associacions; així com seguir treballant amb les federacions, les administracions i els professionals de la prevenció i l’assistència.

Hem caminat molt per arribar a aquest punt que, encara que molt descafeïnat en ignorar els temes del cultiu i el transport, deixant en situació d’inseguretat jurídica l’activitat, podem considerar un gran pas com a reconeixement de l’existència d’un model que respon a una realitat. La realitat és un consum que existeix i que, d’una altra manera, quedaria en exclusivitat en mans del mercat negre, amb el que això comporta: facilitat en l’accés dels usuaris a altres drogues més dures, nul control de qualitat, ànim de lucre i nul·la preocupació per la salut, la prevenció, la informació i la sensibilització.

Un model associatiu que no és més que una proposta valenta d’afrontar una problemàtica des de la societat civil, quan aquesta no ha estat resolta des de la política, que s’ha limitat a crear i aplicar lleis prohibicionistes i repressives, la ineficàcia de les quals ha quedat sobradament provada després de més de 50 anys i els resultats són molt pitjors que els danys ocasionats pel propi consum: castiga i criminalitza les persones consumidores; promou la delinqüència i la corrupció; malbarata recursos i satura els sistemes policials, judicials i penitenciaris; desempara als usuaris d’un control de qualitat del producte perjudicant la seva salut.

2014-11-06 12.46.00

I és valent perquè arribar a aquest punt ha estat possible només a un alt preu, que estan pagant les innombrables persones imputades per delictes contra la salut pública, sotmeses a les arbitrarietats d’una administració que, davant la falta de regulació, ha estat assetjant, tant a les associacions, acusant als seus representants, fins i tot diverses vegades pel mateix i demanant des de Fiscalia penes de presó; com a les persones usuàries, tant lúdiques com terapèutiques, multant-les i incomodánt-les, de vegades humil·liant-les, per tinença a la via pública per a consum propi, amb clar afany recaptatori.

Un model autòcton pioner, que ha captat l’atenció a nivell mundial, que és molt més responsable i efectiu que una legalització a l’holandesa, des del punt de vista de la salut i que tracta de fer compatible aquesta realitat que és el consum legítim, amb un màxim respecte per la resta de la societat, en fer-se en l’àmbit privat, reduïnt la seva visibilitat en els espais públics i vetllant per la salut dels consumidors en treballar amb programes de reducció de danys, prevenció de riscos i abandonament del consum, de la mà de professionals de la medicina i la psicologia.

Un model que aporta molts avantatges també a nivell social i econòmic per: generar ocupació i activitat econòmica en un context actual de crisi; recaptar impostos; reduir la despesa pública; fomentar valors de participació, associacionisme, igualtat, solidaritat, col·laboració i organització horitzontal; crear espais de trobada, socialització i creació; fomentar la informació, sensibilització i conscienciació sobre l’ús de les drogues en particular i d’altres temes en general; participar en el teixit associatiu del barri i la ciutat; permetre conèixer les pautes de consum per poder incidir sobre elles i detectar els consums problemàtics; assistir malalts per als quals el cànnabis pugui tenir efectes pal·liatius i els ajudin a portar de manera més digna la seva malaltia i patir menys.

És per això que és un pas important per començar a abordar la solució des de la política i la salut, no judicialitzant al fenòmen i als seus impulsors.. Entenem que a Catalunya s’està començant a comprendre i a donar suport a aquestes iniciatives, sempre que no traeixin els codis de bones pràctiques que les han autoregulat fins a la data. Sembla que passa una cosa semblant al País Basc. Esperem que prengui exemple el Parlament espanyol, ja que d’allí emanen les lleis que impedeixen regular tot el procés (cultiu i transport) per poder acabar amb aquesta situació tan absurda, injusta i contradictòria. Allà seguim lluitant també per canviar-les, encara que de moment, amb l’actual mapa polític, no percebem predisposició ni voluntat política, per fer passos en aquesta direcció,  sinó tot el contrari, quan a la resta del món comença a entreveure’s una tendència irreversible cap a polítiques reguladores i despenalitzadores d’una planta que segueix considerant-se il·legal amb les seves propietats medicinals, que no tenen altres substàncies legals més perjudicials i que sí que maten gent cada any, com l’alcohol o el tabac. La tendència és clara quan cada vegada més estats del país impulsor de la prohibició acaben acceptant i regulant el seu ús tant terapèutic com lúdic.

Fa uns anys érem pioners amb aquest model, ho seguim sent a nivell internacional, però la situació dels que més estan treballant per arribar a aquest punt i volen seguir fent-ho, és molt complicada i insostenible. És molt difícil viure amb aquesta amenaça sense saber com acabarà.

Venim sentint contínuament que es necessiten ments creatives per aportar solucions innovadores a la difícil situació d’incertesa i crisi que viu la nostra societat en tots els àmbits i que tant patiment produeix. Aquí estem, aportant, deixant-nos la vida i alguns arriscant el més sagrat, la seva propia llibertat. Serà la societat prou madura i intel·ligent per no castigar els que tan sols tracten d’intentar aportar millores, transformant i construint amb noves idees i maneres d’organitzar-se pacíficament més d’acord amb els valors de sostenibilitat, solidaritat, llibertat, salut, col·laboració, transparència, treball en xarxa, democràcia horitzontal?

És hora de substituir les polítiques de drogues prohibicionistes basades en lo penal, per altres basades en la salut i la informació, tenint en compte les aportacions de les persones usuàries. Aquest és el camí a seguir.

CASTELLANO

Hoy, 6 de noviembre de 2014, el Parlament de Catalunya, a través de la Comissió de Salut, propone una resolución por la que insta al Gobierno de la Generalitat a: aprobar los criterios exigibles para autorizar la actividad de las asociaciones cannábicas por los ayuntamientos; impulsar la información en la reducción y riesgos vinculados al consumo y la formación del personal encargado de la dispensación; crear un registro específico de asociaciones; así como seguir trabajando con las federaciones, las administraciones y los profesionales de la prevención y la asistencia.

Hemos andado mucho camino para llegar a este punto que, aunque muy descafeinado al ignorar los temas del cultivo y el transporte, dejando en situación de inseguridad jurídica la actividad, podemos considerar un gran paso como reconocimiento de la existencia de un modelo que responde a una realidad. La realidad es un consumo que existe y que, de otro modo, quedaría en exclusividad en manos del mercado negro, con lo que eso conlleva: facilidad en el acceso de los usuarios a otras drogas más duras, nulo control de calidad, ánimo de lucro y nula preocupación por la salud, la prevención, la información y la sensibilización.

Un modelo asociativo que no es más que una propuesta valiente de afrontar una problemática desde la sociedad civil, cuando ésta no ha sido resuelta desde la política, que se ha limitado a crear y aplicar leyes prohibicionistas y represivas, cuya ineficacia ha quedado sobradamente probada después de más de 50 años y cuyos resultados son mucho peores que los daños ocasionados por el propio consumo: castiga y criminaliza a las personas consumidoras; promueve la delincuencia y la corrupción; derrocha recursos y satura los sistemas policiales, judiciales y penitenciarios; desampara a los usuarios de un control de calidad del producto perjudicando su salud.

Y es valiente porque llegar a este punto ha sido posible sólo a un alto precio, que estan pagando las innumerables personas imputadas por delitos contra la salud pública, sometidas a las arbitrariedades de una administración que, ante la falta de regulación, ha estado acosando, tanto a las asociaciones, acusando a sus representantes, incluso varias veces por lo mismo y pidiendo desde Fiscalía penas de prisión; como a las personas usuarias tanto lúdicas como terapéuticas, multando e incomodándolas, a veces humillándolas por tenencia en la vía pública para consumo propio, con claro afán recaudatorio.

Un modelo autóctono pionero, que ha captado la atención a nivel mundial, que es mucho más responsable y efectivo que una legalización a la holandesa, desde el punto de vista de la salud y que trata de hacer compatible esta realidad que es el consumo legítimo, con un máximo respeto por el resto de la sociedad, al hacerse en el ámbito privado, reduciendo su visibilidad en los espacios públicos y velando por la salud de los consumidores al trabajar con programas de reducción de daños, prevención de riesgos y abandono del consumo, de la mano de profesionales de la medicina y la psicología.

Un modelo que aporta muchas ventajas también a nivel social y económico por: generar empleo y actividad económica en un contexto actual de crisis; recaudar impuestos; reducir el gasto público; fomentar valores de participación, asociacionismo, igualdad, solidaridad, colaboración y organización horizontal; crear espacios de encuentro, socialización y creación; fomentar la información, sensibilización y concienciación sobre el uso de las drogas en particular y de otros temas en general; participar en el tejido asociativo del barrio y la ciudad; permitir conocer las pautas de consumo para poder incidir sobre ellas y detectar los consumos problemáticos; asistir a enfermos para los que el cannabis pueda tener efectos paliativos y les ayuden a llevar de manera más digna su enfermedad y sufrir menos.

Es por ello que es un paso importante para empezar a abordar la solución desde la política y la salud, no judicializando al fenómeno y a sus impulsores. Entendemos que en Catalunya se está empezando a comprender y a apoyar estas iniciativas, siempre que no traicionen los códigos de buenas prácticas que las han autoregulado hasta la fecha. Parece que ocurre algo similar en el País Vasco. Esperemos que tome ejemplo el Parlamento español, ya que de allí emanan las leyes que impiden regular todo el proceso (cultivo y transporte) para poder acabar con esta situación tan absurda, injusta y contradictoria. Allí seguimos luchando también para cambiarlas, aunque de momento, con el actual mapa político, no percibimos predisposición ni voluntad política alguna, para dar pasos en esa dirección sino todo lo contrario, cuando en el resto del mundo empieza a vislumbrarse una tendencia irreversible hacia políticas reguladoras y despenalizadoras de una planta que sigue considerándose ilegal con sus propiedades medicinales, algo de lo que carecen otras sustancias legales más perjudiciales y que sí matan gente cada año, como el alcohol o el tabaco. La tendencia está clara cuando cada vez más estados del país impulsor de la prohibición acaban aceptando y regulando su uso tanto terapéutico como lúdico.

Hace unos años éramos pioneros con este modelo, lo seguimos siendo a nivel internacional, pero la situación de los que más estan trabajando por llegar a este punto y quieren seguir haciéndolo, es muy complicada e insostenible. Es muy difícil vivir con esa amenaza sin saber cómo va a acabar.

Venimos oyendo continuamente que se necesitan mentes creativas para aportar soluciones innovadoras a la difícil situación de incertidumbre y crisis que vive nuestra sociedad en todos los ámbitos y que tanto sufrimiento produce. Aquí estamos, aportándolas, dejándonos la vida y algunos incluso arriesgando lo más sagrado, su propia libertad ¿Será la sociedad lo suficientemente madura e inteligente para no castigar a los que tan sólo tratan de intentar aportar mejoras, transformando y construyendo con nuevas ideas y maneras de organizarse pacíficamente más acordes con los valores de sostenibilidad, solidaridad, libertad, salud, colaboración, transparencia, trabajo en red, democracia horizontal?

Es hora de sustituir las políticas de drogas prohibicionistas basadas en lo penal, por otras basadas en la salud y la información, teniendo en cuenta las aportaciones de las personas usuarias. Ese es el camino a seguir.

Federació d’Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya. (FEDCAC)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Conoce nuestro Manual de Buenas prácticas